LA POR ÉS RESERVADA. Red Band Trailer del film AUDITION (Takashi Miike, 1999)

 

tumblr_o20pt02qWD1rw93m3o3_1280

INTRODUCCIÓ

Si en el seguiment d’un sistema motor, d’un cotxe per exemple, se li afegís música i efectes sonors coordinats amb el seu moviment, seria una figura metafòrica bastant aproximada del que representa la red band d’Audition (1999). Una de les pel·lícules més controvertides del realitzador japonès Takashi Miike. Veiem la red band a continuació.

 

Una corrosiva juxtaposició de moments clau que no es coneixen entre ells, però amb una cosa en comú. Tots volen formar part del mateix final. Del mateix clímax: el terror reservat. Aquell horror que tothom espera “fílicament” i, alhora, defuig.

A la següent anàlisi es disseccionarà el red band d’Audition a partir del gènere, el muntatge, l’estructura, la música, el so i, per últim, el més característic d’aquest tràiler en concret, la timidesa de diàleg.

FITXA TÈCNICA

títol  AUDITION 

any 1999

origen JAPÓ

direcció Takashi MIIKE

guió Daisuke TENGAN (novel·la de Ryu MURAKAMI)

càsting Ryo ISHIBASHI, Eihi SHIINA, Tetsu SAWAKI, Jun KUNIMURA, Renji ISHIBASHI 

distribuidora en format físic LionsGate Home Entreteniment

GÈNERE

Terror al més estil japonès (J-horror) és el seu gènere. Un terror específicament misteriós on l’inductor és una noia jove, atractiva i, a simple vista, assossegada. Alhora, però, utilitza dues eines totalment contraposades. D’una banda, fa una recerca d’hiperrealisme a la història elaborat a partir d’un drama psicològic. I d’altra banda, quan l’espectador ja es troba totalment en context, reinventa el dolor gore en tot el seu apogeu.

ESTRUCTURA I MUNTATGE

La peça està composada per una estructura clara, sintètica i falsejadament vertadera. Una peça que pretén donar una primera presa de contacte amb l’espectador. No s’entreté en detalls i escull algunes de les escenes, molt acurades per la seva narrativa, de la pel·lícula per encetar l’interès i les ganes de més. La peça és un desenvolupament, gradual emocionalment parlant, elaborada amb tots aquells fets i elements imprescindibles per arribar a concloure amb el seu anhelat final climàtic. Sense obrir boca, la seva estructura ensenya subtilment tot allò que l’espectador necessita saber: el qui (personatges), l’on i el què (els conflictes). Parteix d’un ordre cronològic, no literal, sinó més aviat en essència. Per aquells que han vist la pel·lícula perceben perfectament que la red band conserva la narrativa de la pel·lícula. No la capgira. No dóna entendre a l’espectador una situació contraposada. A continuació s’analitzarà part per part l’estructura de la peça a partir dels seus elements clau, imatges, música, so i ritme.

audition-hotel-scene_0

Amb una esgarrifant i excèntrica ansietat, el muntatge discontinu del tràiler es presenta en tres actes, elaborats a partir d’imatges del film, el ritme, rètols de la crítica, efectes sonors i música. En el primer acte (estructura exordio) les imatges són benignes, delicades, i fins i tot, sensuals. La música conserva un aire de misteri, però encara no ens apunyala. Tots aquests elements vaguen fins la primera tensió. Uns llençols llisquen per unes cames. Aquí es produeix el primer punt de gir. Les cames despullen el seu secret. Unes estranyes esgarrapades que desconeixem el seu origen. No entenem aquest dolor en una situació prèviament tan tènue.

A partir d’ara, ens trobem en el segon acte (estructura narratio). El drama i el misteri han fet la seva metamorfosi. Després del rètol “Prepare to feel creepy” el to de la peça es torna més tens i espaordidor. La música passa en segon pla i els efectes de so prenen protagonismes. Combina tocs de tambor, com si el “monstre” s’anés acostant poc a poc cap a nosaltres. El ritme s’accelera, la selecció d’imatges és més sinistre i les crítiques ens alerten cada vegada més d’un terror assegurat. Amb tot això, però, encara no coneixem el “rostre del mal”.

bscap0102vx

Arribem al segon punt de gir. La jove pacífica del principi ens mostra un secret i un caràcter bastant més turbulent del què ens pensàvem. La música i els efectes de so desapareixen. Ens quedem sols amb un pla context de la jove, el timbre d’un telèfon i un estrany sac que veiem més lluny. El telèfon continua sonant però ningú l’agafa, fins que el mal es pronuncia amb el seu gest més mortificador. El sac es mou i sabem que hi ha algú capturat. A partir d’aquest moment ens trobem en el moment argumentatio de l’estructura i tots els elements es barallen entre si confeccionant una histèria harmoniosa. Sentim un crit de dolor i, a continuació, un ventall d’imatges que es confonen per la seva rapidesa. El muntatge en aquesta part combina imatges d’un home sacsejant qualsevol cosa que desconeixem i plans detalls que ens retorcen el nostre pudor fins que finalitza amb el nom del director, el contingut extra del DVD i, per últim, el clímax: el rètol amb el títol, AUDITION.

Per últim, ens queda una darrera oportunitat. La última presa d’atenció cap a l’espectador, la peroratio. Com ja hem superat el clímax i el ritme s’ha relaxat, s’afageix, per últim, un breu clip de la freda relació dels dos personatges principals.

tumblr_nh9te3LbeJ1tqmvk4o1_r3_500.png
                         MÚSICA, SO I SILENCIS MALALTISSOS

La música no forma part de la banda sonora del film. Encara que occidentalitza el seu estil, en comparació a la música original, dóna un joc molt interessant i conservador respecte l’objectiu de la pel·lícula. Els efectes sonors es mantenen extradiagètics menys el crit i el timbre del telèfon. L’escena és dominada per una graduació sonora molt esgarrifant que acompanya l’espectador fins al final de la peça. Fins al darrer moment, s’espera que algú dediqui algunes paraules. Però no. La red band es manté fidel a l’absència de diàleg i a cap tipus de narracions en veu en off.

CONCLUSIÓ


La meva inèrcia no em porta sovint a mirar anteriorment els tràilers abans de visualitzar una pel·lícula. No per cap mena d’aversió cap a ells, simple costum. He de dir, però, que si hi hagués més material d’aquesta mena la meva inèrcia canviaria. Descriu un tipus de gènere sense fer spoilers de la història i m’atrau el seu discurs reservat. Em costava entendre que les pel·lícules de gènere, amb uns obstacles canònics, tingueren aquesta polifaceta a l’hora de realitzar el seu tràiler. M’agrada la idea que es pogun obviar elements. No perquè siguin innecessaris, sinó per la seva alternativa de substitució. Aquesta red band m’ha descobert una terror molt pitjor. Un terror que mira, que senyala i palpa sense obrir cap tipus de conversa. Una por reservada.

audition2

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

[En línia] Gil, Eva. La narrativa del trailer cinematográfico. Recuperat el 9 de març de 2016 des de http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/sites/default/files/field/adjuntos/la_narrativa_del_trailer_cinematografico.pdf

[En línia] Giustra, Frank. LIONS GATE HOME ENTRETENIMENT. Recuperat 10 de març des de http://www.lionsgate.com

[En línia] Needham, Col. (2016). INTERNET MOVIE DATABASE (IMDb). Recuperat 10 de març des de http://www.imdb.com/?ref_=nv_home

En línia] [M Murphy]. (2011, desembre, 28). Audition 1999 [Arxiu de vídeo] Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=UPgA88v0aDU

[En línia] Schuman, Pablo et. Nicolas, Daniel. (2016). FILMAFFINITY. Recuperat 9 de març des de http://www.filmaffinity.com/es/main.html#

 

Produit per Meritxell  Audebert Sanchez

 

#LITTLESECRETFILM. Cinematografia en estat líquid

#littlesecretfilm #quèés?

Cinema Verité, VeritéHamelinManic Pixie Dream GirlNuestro Porno Favorito

Parlant en plata, el món del cinema és com un calze d’experiments molt complicat d’adoctrinar. Més que un món, estaríem parlant d’un sistema solar on els seus diferents planetes lluiten per mostrar el que realment volen del cinema. No sabem si aquesta lluita acabarà amb el setè art o, pel contrari, el reforçarà. Tal i com ho coneixem, podríem definir el cinema com un joc d’atzar on tothom posa les normes que els hi sembla més satisfactòries per les seves obres. I això és el que ha fet el novell projecte #LittleSecretFilm. Es defineixen com un model de producció (no pas de distribució) cinematogràfica.  L’intenció #littlesecretfilm vol portar el cinema a l’era viral del segle XXI compilant una sèrie de produccions audiovisuals que es basen amb un manifest compost de 10 normes, tal i com els cineastes danesos Lars Von Trier i Thomas Vinterberg van manifestar amb el cinema Dogma 95. 

#LittleSecretFilm neix el 1 de febrer de 2013 de la mà d’un grapat d’aventurats realitzadors professionals del sector cinematogràfic espanyols, com són Pablo Maqueda i Haizea G. Viana. Amb ambient clandestí i totalment aïllat de qualsevol ressò mediàtic, els cineastes es van reunir per desenvolupar el què avui coneixem com un dels mètodes que ha revolucionat el sistema cinematogràfic. Un sistema que es defineix com una ofrena als espectadors en el qual poden gaudir de la seva varietat cinematogràfica a la xarxa de manera gratuïta. #LittleSecretFilm neix amb una intenció passional. Neix per amor a l’art. Per amor al cinema. Un amor altruista i sincer. D’aquesta manera, animen a realitzadors de cinema de, si és possible, tot el món a desenvolupar films amb aquesta innovadora intenció.  La seva disposició cinematogràfica és #Little perquè ha de constar d’un petit llargmetratge rodat amb un equip de producció el més reduït possible i amb un temps limitat com poden ser 24 hores ininterrompudes, i és #Secret perquè es produeix amb absolut secretisme fins el dia de l’estrena.

#littlesecretfilm #manifest

#1 El llargmetratge serà produït sense cap difusió a la premsa i a les xarxes socials fins el dia de la seva estrena.

 #2 El llargmetratge serà enregistrat en un màxim de 24 hores ininterrompudament sense limitació temporal tan per la seva preproducció i la postproducció.

 #3 El llargmetratge serà enregistrat amb tecnologia digital HD, podent incloure material previ d’arxiu amb qualsevol altre format.

#4 En el cas de ser un llargmetratge de ficció, el/la director/a no comptarà amb guió previ. Director/a i equip artístic motivaran avenços i conflictes a la trama mitjançant seqüencies d’improvisació. Director/a i equip artístic figuraran com a guionistes als crèdits.

 #5 El equipo tècnic/artístic ha d’estar constituir per un màxim de deu persones en total. Cap membre de l’equip firmarà un acord legal ni rebrà remuneració econòmica per la seva col·laboració.

#6 El llargmetratge serà finançat única i exclusivament pel/per la director/a sense cap tipus de recolzament o finançament externa.

 #7 El llargmetratge serà estrenada de manera gratuïta a Internet amb llicencia no comercial Creative Commons.

 #8 El/La director/a distribuirà la seva #Littlesecretfilm al servidor web de la seva elecció, incloent juntament al títol del llargmetratge el hashtag #littlesecretfilm.

 #9 #littlesecretfilm no pretén definir-se com un moviment, marca o escola sinó com un model no comercial de producció cinematogràfica basat amb les limitacions, el risc, la improvisació i l’atzar davant dels llargs i frustrants processos d’escriptura, preproducció, finançament, rodatge i postproducció d’un llargmetratge cinematogràfic. Una defensa de internet com a finestra de distribució. Un acte d’amor al cinema d’un petit equip professionals per explicar històries, experimentar, gaudir de fer cinema.

 #10 #Littlesecretfilm pretén ser una manera difernt de produir, dirigir, distribuir, estrenar, consumir, sentir i estimar el cinema. Visca el cinema!

Al web oficial disposen del manifest en diversos idiomes (castellà, francés, anglés i alemany), de manera que la comunitat mundial de cineastes s’animin a produir pel·lícules seguint les directrius #littlesecretfilm.

#filmografiaLittleSecret

Ara per ara, la filmografia la qual disposa el seu web es resumeixen a 23 llargmetratges Encara que sembli una escassa varietat de films, es pot afirmar que cadaescuna de les pel·lícues està plantejada amb una idea diferent. L’única semblança en comú és l’exitació que els hi provoca poder experimentar amb llibertat i sense temor. Per tant, hi podrem trobar crítiques de la comunitat Youtuber amb Manic Pixie Dream Girl de Pablo Maqueda fins a batuts de portes i disculpes amb Nuestro Porno Favorito de Carlo Padial.

#ManicPixieDreamGirl #PabloMaqueda

Un grup de fans, cada una estereotipada d’una manera diferent, estan  disposades al que sigui per seguir a la seva ídol “popstar” Roma Rises.

Utilitzant com a font d’inspiració els casos Schadenfreude internautes, Pablo Maqueda construeix una reflexió sobre la deshumanització que es pot arribar a crear només amb 140 caràcters. Com la mentalitat humana pot arribar a ser tan perversa com per satisfer les seves pessigolles amb la desgracia del proïsme. Així doncs, el film és la moralina sobre el video més vist i més criticat de la història de YouTube.

#NuestroPornoFavorito #CarloPadial

Portes i disculpes. Amb aquestes dues paraules es podria resumir el film de Carlo Padial amb un sol visionat. Seria inventiva intentar construir una sinopsi per Nuestro Porno Favorito. És un film molt visual. Es recrea amb una metaliteració compresa entre gent ben vestida que es disculpen minut a minut i bisagres que es tanquen i s’obren.

La resta de la filmografia es pot consultar i visionar gratuïtament al web.

 #LittleSecretConclusions

Visca el cine!” és la única raó que necessiten els companys de #LittleSecretFilm per manifestar les seves intencions. Tan fàcil com voler donar a l’espectador sense rebre res a canvi. Una model de producció amb cap intenció lucretiva. Els seus films són un acte altruista i poètic per l’estima que senten pel cinema.

El cinema es reinventa. El cinema es filtre fluidament a tots els espais que va creant la plataforma digital. Com un liquid dins d’una ampolla pren la forma de la seva plataforma. I en el cas de #littlesecretfilm fusionen la qualitat del contingut a Internet amb la gràcia experimental cinematogràfica. Per tant, es pot afirmar que és un acte positiu tan per la imatge d’Internet com per la innovació del cinema. Tan l’àmbit viral d’Internet, com el cinema, però, tenen una característica en comú. Els dos estan continuament en evolució. La màquina no s’atura. Que els dos motors de creació s’hagin unit pot acabar en una gran explosió, o no. Qui sap què pot passar? No podem concloure tancant-nos a cap porta. Tot el que fan el cinema i internet és crear, crear i crear. No només es reinventen per ells mateixos, sinó que donen altres possibilitats de mira a tot el que toquen.

Visca el cine!

Anfibia1Impae1MPDG3PiccoloGrandeAmore1

#bibliografia

Acevedo, C. et. altr. Libro de notas. Recuperat des de http://librodenotas.com/littlesecretfilm/

Grup #littlesecretfilm (2013). Manifiesto Little Secret Film. Recuperat des de http://littlesecretfilm.com/LittlesecretfilmManifiestoCastellano.pdf

Maqueda, P. et. Viana, H. (2013). Little Secret Film. Recuperat des de http://littlesecretfilm.com

Etiquetado , , , , , , , , , , , ,

Gust a lleganya. Crítica ‘Magical Girl’ de Carlos Vermut

Magical girl: gènere d’anime i manga que té com a tema principal nenes o noies que tenen algun objecte màgic o algun poder especial. […] Les nenes màgiques deuen per obligació protegir quelcom màgic, salvar el món, combatre o capturar criatures malignes”

 cartell de Magical Girl

Conflicte entre raó i instint. Batut de fantasia i realitat. Magical Girl dóna una pàgina més en el món de la semiòtica. S’inverteixen els sentits i  descol·loca tot allò que s’havia cregut fins els nostres dies. Si mai ens havíem atrevit a assaborir el gust d’una rajola freda, el nou film de Carlos Vermut materialitza aquest nou sentit. Si la vergonya social mai ens havia deixat tastar el gust d’una lleganya, ara ja hem aconseguit percebre’l.

Una crisalida d’influències cinematogràfiques com pot ser Michael Haneke, Yorgos Lanthimos, Ulrich Seidl, David Lynch i, fins i tot, l’esperit del western vesteixen la que és considerada la millor pel·lícula espanyola del 2014.

Intentar fer una crítica gaire descriptiva (no pas constructiva) d’aquest film, resultaria contaminant per la mateixa producció. Les seves pretensions són la hipnosi silenciosa fortificada per la mateixa experiència de l’espectador que es filtra dins el seu laberint d’ombres.

El que sí que pretén explicar la pel·lícula és com el país on vivim es veu immers en conflictes constants. La racionalitat d’un professor de matemàtiques contra el caràcter emocional d’un professor de literatura. Ciències exactes versus ciències humanes. I com, finalment aquests dos camins acaben essent sorgits de les mateixes mans. És el mateix cas de la relació entre la fantasia i la realitat. Una relació vertadera que nosaltres considerem com una distància conceptual. És difícil pensar que la fantasia pugui tenir qualsevol tipus d’unió amb el tacte de la realitat. Però no és cert. La fantasia està construïda a base de realitat, i en aquest cas Vermut utilitza la fantasia per parlar de realitat. Com un grup de persones es converteixen en Magical Girl intentant combatre els seus enemics. Enemics que, possiblement, no són altre que ells mateixos. Un dur combat entre el tu i el tu, suportant l’entorn que s’ha creat al teu voltant. Demostra com realment la humanitat no és res més que una suma de soledats.